Els hereus en presència del cònjuge supervivent

A més de la donació entre cònjuges, que podrà augmentar els seus drets, la part que podrà rebre el cònjuge supervivent dependrà de la situació.

Les regles de devolució

Les regles acumulades dels articles 734 i 737 del Codi Civil indiquen que, en presència d’un cònjuge supervivent, la devolució es realitza segons les següents regles:

Article 734 del Codi Civil

En absència de cònjuge successible, es crida a successió els progenitors de la manera següent:

1° Els fills i els seus descendents;

2° El pare i la mare; els germans i germanes i els descendents d’aquests;

3° Els ascendents, excepte el pare i la mare;

4° Els col·ligats excepte els germans i germanes i els descendents d’aquests.

Cada una d’aquestes quatre categories constitueix un ordre d’hereus que exclou les següents.

Article 757 del Codi Civil

Si l’espòs/essa que ha mort deixa fills o descendents, el cònjuge supervivent recull, a la seva elecció, l’usdefruit de la totalitat dels béns existents o la propietat d’un quart dels béns quan tots els fills són comuns als dos cònjuges, i la propietat d’un quart en presència d’un o més fills que no són comuns als dos cònjuges.

Es pot resumir les regles establertes pel Codi Civil de la següent manera:

Aquests drets podran ser modificats en cas de presència de donació o de donacions entre cònjuges (el cònjuge beneficiari tindrà aleshores la possibilitat de rebre ¼ en plena propietat més l’usdefruit de l’excedent, excepte si el difunt ha expressat disposicions contràries).

Els altres drets del cònjuge supervivent

El dret al habitatge

Aquest dret es regula pels articles 763 i següents del Codi Civil (modificat per la llei del 23 de juny, en vigor des de l’1 de gener de 2007).

Té una doble dimensió:

– El dret temporal a l’habitatge : Es tracta del dret a gaudir gratuïtament de l’habitatge i del mobiliari durant un any a partir de la defunció. No es pot privar el cònjuge d’aquest dret per testament (es diu que és d’ordre públic).

Aquest dret no té incidència patrimonial per al cònjuge supervivent.

Article 763 del Codi Civil

Si, en el moment de la defunció, el cònjuge successible ocupa efectivament, com a habitatge principal, un habitatge pertanyent als cònjuges o que depèn completament de la successió, té dret, de manera automàtica, durant un any, a la gaudi gratuïta d’aquest habitatge, així com del mobiliari, inclòs en la successió, que l’equipa.

Si l’habitatge estava llogat per mitjà d’un contracte de lloguer o si pertany parcialment en indivisió al difunt, els lloguers o la indemnització d’ocupació li seran reemborsats per la successió durant l’any, a mesura que es vagin abonant.

Els drets previstos en aquest article es consideren efectes directes del matrimoni i no drets successoris.

Aquest article és d’ordre públic.

– El dret vitalici a l’habitatge :

Es tracta del dret per al cònjuge supervivent de gaudir de l’habitatge i del mobiliari que l’equipa fins a la seva mort.

El difunt pot privar el seu cònjuge d’aquest dret per testament, però únicament per testament autèntic (es diu que no és d’ordre públic).

Aquest dret es computarà sobre la part legal del cònjuge, qui té un termini d’un any després de la defunció per comunicar la seva decisió respecte a aquest dret.

És un dret d’ús i d’habitatge; el cònjuge supervivent podrà fins i tot llogar l’habitatge i percebre els lloguers si les circumstàncies ho justifiquen (en cas de conflicte, el tribunal decidirà).

Article 764

Excepte si el difunt ha expressat una voluntat contrària en les condicions de l’article 971, el cònjuge successible que ocupava efectivament, en el moment de la defunció, com a habitatge principal, un habitatge pertanyent als cònjuges o que depèn completament de la successió, té dret, fins a la seva mort, a un dret d’habitatge i a un dret d’ús sobre el mobiliari, inclòs en la successió, que l’equipa.

La privació d’aquests drets d’habitatge i d’ús, expressada pel difunt segons les condicions esmentades en el primer paràgraf, no té incidència sobre els drets d’usdefruit que el cònjuge rebi en virtut de la llei o d’una liberalitat, els quals continuen regits per les seves pròpies normes.

Aquests drets d’habitatge i d’ús s’exerceixen en les condicions previstes als articles 627, 631, 634 i 635.

El cònjuge, els altres hereus o un d’ells poden exigir que es faci un inventari dels mobles i un estat de l’immoble sotmès als drets d’ús i d’habitatge.

Per excepció dels articles 631 i 634, quan la situació del cònjuge fa que l’habitatge imputat pel dret d’habitatge ja no s’adapti a les seves necessitats, el cònjuge o el seu representant pot llogar-lo per a un ús diferent del comercial o agrícola, per tal d’obtenir els recursos necessaris per a noves condicions d’allotjament.

Els drets derivats d’una donació entre cònjuges (també anomenada donació al darrer vius)

Els efectes de la donació entre cònjuges són els següents:

– Podrà millorar els drets del seu cònjuge en la successió, si aquest ho desitja.

– Pot existir independentment del règim matrimonial dels cònjuges i permet als cònjuges augmentar la part que pot rebre el cònjuge supervivent.

– Només pot referir-se als béns que existien en el patrimoni del difunt el dia de la seva defunció.

La part de la qual podrà disposar el cònjuge supervivent:

La màxima part de la qual podrà disposar el cònjuge es determinarà en funció de la presència de fills.

– En presència de fills comuns del casal:

Per recordar, en absència de donació entre cònjuges, la llei ofereix al cònjuge supervivent l’elecció entre la totalitat dels béns en usdefruit o un quart en plena propietat dels béns que componen la successió.

L’existència d’una donació entre cònjuges permetrà al cònjuge supervivent tenir les següents opcions sobre els béns de la successió:

– o bé l’usdefruit de la totalitat dels béns;

– o bé un quart en plena propietat i tres quarts en usdefruit;

– o bé la plena propietat del quocient disponible (és a dir, la part que no està subjecta a reserva per als fills) de la successió.

– En presència de fills d’una unió prèvia:

Per recordar, en absència de donació entre cònjuges, la part del cònjuge supervivent només podrà ser d’un quart de la successió en plena propietat.

La donació entre cònjuges complirà tots aquests efectes en aquesta situació, ja que permetrà disposar de les següents opcions:

– o bé recollir drets en plena propietat més ampliats;

– o bé exercir un usdefruit sobre la totalitat de la successió;

– o bé combinar la propietat i usdefruit.

El moment d’exercir l’opció del cònjuge supervivent es situa en el moment de la defunció. L’espòs/essa que ha mort prèviament podria haver optat per limitar aquesta opció.